L’handbol, l’esport on Adidas regna... i Nike es menja els mocs!
- Escrit per Pau Llobet
Tots els esports van lligats a unes litúrgies. Maneres de fer i actuar davant la vida. Idees, simbologies.
Les més conegudes són les del rugbi; la Haka que balla Nova Zelanda abans de cada partit, el concepte del tercer temps o tot el que envolta el torneig de les 6 Nacions són moments que tenim clavats a la memòria els aficionats a l’esport. Són, en definitiva, fets que generen un relat al·legòric.
Amb tot, un dels elements que més pes té en la generació d’aquest relat són les marques de roba o calçat que els jugadors i els equips han utilitzat al llarg del temps. Magic Johnson i les seves hàbils passades del bàsquet dels 80 estan lligades a les seves bambes Converse Weapon de color groc i blau, Michael Jordan a les Nike Air i el Dream team del Barça dels 90 es relaciona ràpidament amb els xandalls Meyba.
L’handbol té també les seves marques. Avui fem un repàs de les clàssiques:
Adidas Special o Munich Gresca, les bambes
Durant la meva època de jugador vaig combinar tres bambes: unes Puma de color blanc duríssimes, les Munich Gresca blaves molt còmodes i, durant els últims anys, les Adidas Court Stabil blaves que van fer molt de furor durant la primera dècada dels 2000.
Adidas, nascuda de les ments de la família Dassler, és, sense cap mena de dubte, la marca estrella de l’handbol europeu. Almenys, fins que va arribar Kempa. Si hom fa un cop d’ull per google pot comprovar com els grans jugadors dels anys 90 calçaven tots bambes Adidas. I el seu mascaró de proa va ser, evidentment, les Adidas Special, usades de sempre per Veselin Vujovic, pel mític porter rus Andrei Lavrov o per tot l’equip del Ducla de Praga, campió d’Europa la temporada 1983/1984.
A Catalunya, però, Munich era una marca molt present als pavellons. Abans que els hipsters barcelonins la descobrissin i les sabatilles s’omplissin de colors llampants, les Munich Gresca van ser originals i creatives ja durant els anys 80 on, entre d’altres, l’extrem del Barça Joan Sagalés les portava tot sovint.
A diferència de les bambes pensades per la pràctica del basquetbol, en que era habitual que tinguessin forma de bota o de mitja bota (per protegir els turmells), les que s’utilitzaven per l’handbol eren sempre de canya baixa perquè els jugadors tinguessin més mobilitat. La rapidesa dels contraatacs, els canvis vertiginosos de posició i les penetracions successives de l’handbol demanaven que les bambes fossin adaptables i no frenessin el dinamisme del joc.
Kempa o Hummel, les marques actuals
A partir de l’any 2000, una altra marca alemana, Kempa, va començar a prendre el relleu a Adidas. Creada per Bernhard Kempa, el mític jugador d’handbol dels anys 50 i modernitzador d’aquest esport amb la creació, entre d’altres, del concepte de ‘’fly’’, va anar guanyant terreny en la vestimenta de molts equips. Les grans lletres (KEMPA) que omplen les samarretes, les sabatilles o les característiques pilotes van ocupar molta quota de mercat i, avui per avui, és la dominadora a Europa.
Nord enllà, però. La roba esportiva que té una preponderància especial és la danesa Hummel. El país de Soren Kierkegaard, campió de l’Europeu del 2008 la vesteix, com també ho han fet en alguna ocasió les seleccions eslaves de Rússia o Sèrbia. Alhora, també ho fa el macedoni RK VARDAR, campió d’Europa de clubs aquest 2017 i on hi juga el palauenc Joan Cañellas.
Les altres: Joma, Rehband o Elements
La lluita per al mercat europeu de roba esportiva és salvatge. Les grans marques se’l reparteixen però, tot i així, algunes de més humils aconsegueixen treure el cap i vestir a jugadors i equips campions. La catalana Meyba, com hem vist, va patrocinar els millors anys de la secció esportiva del FC Barcelona amb gegants de l’handbol com Lorenzo Rico, David Barrufet o Xavier o’Callahan. L’equip que va dirigir amb mà de ferro Valero Rivera.
Una altra marca catalana, Elements, va vestir al formidable Portland San Antonio de Pamplona que l’any 2001 va ser campió d’Europa amb jugadors tan extraordinaris com Garralda, Kiselev, Jakimovic o Richardson. Per altra banda, JOMA, originària de Portillo de Toledo és la marca que vesteix la selecció de Croàcia de fa temps i Henson equipa la selecció islandesa, guanyadora del bronze a l’Europeu del 2010 i medallista olímpica el 2008. La selecció sueca, en canvi, reina de l’handbol mundial durant la dècada dels 90 vestia, com no podia ser d’una altra manera, una marca amb seu a Estocolm: Rehband.
No vull oblidar, però, altres icones de l’handbol de la meva joventut: la Puma que va patrocinar el sempre temut Atlético de Madrid i les valencianes Luanvi i Rasán, aquesta última responsable d’equipar a la selecció absoluta espanyola en molts torneigs.
Nike, Just do it... but not in Handball!
La nordamericana Nike mai va creure en l’handbol. Es va dedicar al bàsquet apostant, com ja s’ha dit, per Michael Jordan com a icona mundial, el tenis amb el seu ‘’enfant terrible’’ Andre Agassi o el futbol, un cop els ianquis van descobrir Romario al Mundial de 1994.
Amb tot, Nike va començar a treure el cap a l’esport dels 7 metres quan va aconseguir que el genial Ivano Balic calcés les seves bambes i, més recentment, patrocinant el Paris Saint Germain de Nicola Karabatic (i Neymar!) . Ells són dos dels millors jugadors de la història i, poc o molt, apareixen en moltes fotos, però, tot i així, la marca americana no forma part de la història i el relat de l’handbol. Un relat que segueix sent europeu. Centreeuropeu per ser exactes.
Handball is coming. Adidas is Handball, doncs.
Pau Llobet
Pau Llobet i Roura: pare d'en Jan i en Nil, sociòleg i exjugador de balonmano al BM Granollers, Handbol La Garriga i Handbol Palautordera.
Website: twitter.com/Pau_Llobet