Mikkel Hansen o l'última batalla del fill poeta d’Odin

El viking tranquil

Segons la wikipedia, Hansen va néixer al municipi danès de Helsingor enguany farà 37 anys. La ciutat és coneguda pel castell de Kronborg, lloc on sembla ser que William Shakespeare hi fa passar els ets i uts de Hamlet, la seva obra més coneguda. Representa, doncs, el context idoni per a fer-hi néixer algun tipus d’heroi, vaja.

Helsingor és la típica ciutat del nord d’Europa on la gent és culta i feliç. Situada, a més, a pocs quilòmetres de Suècia (l’altra pàtria de l’handbol mundial) per un estret de mar totalment franquejable, és l’entorn obvi per dedicar-te a jugar a handbol.

Foto: IHF Arxiu

Hansen acaba la seva aventura amb un palmarès inigualable. Ho ha guanyat tot, absolutament tot. Bé, tot no… la Champions se li ha resistit. Però tots els campionats internacionals els té a la butxaca: medalles olímpiques, Europeus, Mundials… I a més és, sens dubte, un dels millors jugadors de la història del nostre esport amb unes característiques que el fan únic. Repassem-les.

Les fletxes precises del germà de Thor

Hansen té, sobretot, una punteria bestial. És un arquer clàssic que perfora la porteria rival amb una eficàcia extrema. Sense ser el més alt de la colla, és capaç de treure el braç des de qualsevol lloc i enviar la pilota allà on vol. Personalment, sempre m’ha resultat fascinant el tir en carrera que aconsegueix fer tot acostant-se al segon defensor i llençant al pal llarg. La pilota sembla que faci una petitíssima trajectòria curvilínia que, poc o molt, serveix per enganyar el porter. Hansen demostra així que l'handbol és encara avui un esport de savis creatius que posen la tècnica - i l’astúcia- al servei de l’espectacle; i no només una lluita de titans forçuts que xoquen els cossos sense sentit.

L’herència de Magic Johnson: l’assistència del lateral esquerre a l’extrem dret

Un dels detalls més característics de Hansen és quan, de forma múrria, s’acosta al seu defensor i, de forma sorpresiva, llença la pilota cap a l’extrem dret (el qual està situat al fons de la pista; enganxat a la línia exterior del camp), i així aconsegueix obrir espais a la defensa. La precisió de la passada (fruit de la punteria que ja hem esmentat) juntament amb la velocitat correcta que és capaç de donar a la pilota, fan que aquesta jugada sigui mortífera a mans daneses. Hansen la realitza amb una perfecció evident i troba el moment adequat per a fer-la. Un cop veu que l’atac no acaba de fluir i interpreta que cal un canvi de joc, s’acosta de forma felina als 9 metres i, patam, fa arribar la pilota a les mans de l’extrem. Un moviment matemàtic.

Una funció quàntica que ell pensa en mil·lèsimes de segons… (d’A a B més la hipotenusa del quadrat…) i gol!! El cap de Hansen, en aquell moment, funciona com el d’un enginyer de la NASA que prediu la força i les acceleracions de les distàncies que ha de recórrer la pilota. Un petit pas per l’home, un gran salt per l’handbol.

The last dance: la finta elèctrica i poderosa

Hansen, com a bon guerrer viking, sap que les celebracions de la victòria acabaran en un ball al Valhalla. Per això, ell es prepara a la pista fent un joc de moviments gracils i coordinats. Hansen dansa. Balla per la pista com ho feia l’antic poeta Balic, també. Ells dos representen una nissaga de joglars ballarins. Són l’esbart dansaire de l’handbol mundial. Tenen els cossos perfectes i amb les proporcions adequades per a ser màquines precises de moviments òptims. D’aquí que facin un joc vibrant i elèctric, on la finta a punt fort és el Gran Vals. Una finta que representa un cop d’estoc final al defensor moribund. Una finta que s’executa com una dansa de la mort (de Verges) perfecte; amb un punt zero i un moviment de cames rapídissim que knoqueja al rival sense contemplacions.

El regal dels déus: l’assistència al pivot sense mirar

La vida, com sempre, s’explica amb detalls. A partir de les minúcies, els petits records, el primer amor, un dia de pluja o un capuccino a la vora del Sena… I a l’handbol, també. Al nostre esport, els petits detalls són els que ens transporten cap a la bellesa o ens ensorren a la profunditat de l’avern. Així, en la passada curosa que Hansen acostuma a fer al pivot (sempre sense mirar-lo!) hi ha bona part de l’elegància del tipus de joc brillant que ens agrada d’ell.

Hansen, com també fa sovint Joan Cañellas, sap trobar el moment idoni per a fer una passada acuradíssima a l’espai que quedarà lliure perquè el pivot es giri amb força, prengui la pilota i dispari. Hansen intueix que aquell espai quedarà buit de defensors abans que qualsevol altre. El veu, l’analitza i, altre cop amb només mil·lèsimes de segon, és capaç de posar la pilota entremig de braços i cames que xoquen en una fresa de batalla èpica. A vegades, fins i tot, no cal ni que faci gaire força en empènyer la pilota. Només un simple gest d’acompanyament, de cessió, de deixar la bimba suspesa en l’aire perquè la llei de la gravetat faci la seva feina i la condueixi cap a les mans del pivot. Sei bellissima!

Aquiles, Aquiles cridaven els aqueus…

Hansen, com els grans herois de la cultura clàssica, atemoreix només amb la seva presència al camp. Els rivals pateixen sabent que ell és allà. Com patien els troians sabent que Aquiles havia tornat.

Hansen posseeix la màgia dels creadors. L’ingeni dels oportunistes, la llestesa dels visionaris, la traça dels artesans… com ho eren Ivano Balic, Jackson Richardson o Veselin Vujovic, entre d’altres. Hansen fa que en el terreny de joc hi passin coses, sempre diferents, novedoses, atraients. Hansen no juga de memòria com ho feien i fan els jugadors sortits de Mordor (Karabatic, Xepkin, Yakimovich, Tuskin o el comandant de l’exèrcit del mal: Enric Masip). Tots ells -un dia ja en parlarem amb calma- són jugadors fets en un torn industrial i a partir del mateix motlle… Imbatibles i duríssims però que mai han aportat cap bellesa a l’esport de l’handbol.

Gràcies per tant, Mikka!

Hansen ens diu adéu amb un somriure. Amb posts a instagram que indiquen que la bona vida és i ha de ser la senzillesa: “Sento que m’atrauen altres coses” o “Tinc ganes d'estar més temps amb la meva família”. Missatges amb valors profunds en temps de xarxes socials que ens venen vacuïtats, esmorzars de brunchs o cosmètics.

Hansen és el nou Bijörn Borg, l’escandinau que va meravellar el món del tennis a finals dels 70 i que, com ell, portava melena de guitarrista de rock i tenia unes maneres gentils, atractives i hiperestètiques de jugar.

Els romàntics el trobarem molt a faltar. Tak, ven!

View this post on Instagram

A post shared by mikkelhansen24 (@mikkelhansen24)