Parlem de categories, grups i calendaris...

Els temps de les categories provincials

Fa ja mig segle que em moc en el món de l’handbol català, des que vaig debutar en un  partit de juvenils, com a visitant, al pavelló antic del Joventut de Badalona, quan en aquella ciutat es jugava a handbol (aleshores “balonmano”) i "la Penya" fins i tot tenia un equip del nostre esport.

Eren uns temps en que els equips juvenils viatjàvem amb els seus sèniors, i jugàvem de preliminar dels partits dels primers equips. Això era en la màxima categoria que hi havia aquí a casa nostra, que era la 1a Provincial, i de la qual ja es pujava a 1a Estatal. No hi havia encara equips de categories de base més baixes, que quedaven per als campionats escolars. Per cert el Joventut de Badalona va quedar últim i ja mai més se’n va saber res en aquell club de l’handbol, i ben poc en aquella ciutat que havia tingut un equip punter en el “balonmano a onze” i també en els primers de l’handbol a 7: la Unió Gimnàstica Badalona.

Aleshores hi havia un grup de 12 equips de la província de Barcelona (els de les altres províncies jugaven la seva provincial), per tant amb 22 partits ja estava la temporada feta. Ben aviat van passar a 14 equips i per sota van anar creixent la 2a i la 3a provincial. En noies hi havia únicament la 1a provincial.

Després vaig tenir l’oportunitat de jugar uns anys a la 1a Estatal amb l’Handbol Premià, equip d’una altra localitat on de l’handbol ja no se’n sent a parlar. Aleshores la categoria estava immediatament per sota de la Divisió d'Honor i hi havia només tres grups de 12 equips a tot  Espanya i jugàvem contra equips de València, Alacant, Saragossa i Navarra. També amb 22 partits es liquidava la competició.  

Comencen els campionats en dues fases

Ja cap a la meitat dels vuitanta va aparèixer la categoria de 1a Catalana (que també es coneixia com a 2a Estatal) i ja es jugava dintre de l’àmbit català contra equips de les terres de Girona, de Lleida i de Tarragona. Als anys 90 van començar les competicions en dues fases, seguint una mica el corrent del món del bàsquet. D’aquesta manera hi havia més emoció en el tram final de la temporada, que d’altra manera a molts equips se’ls solia fer llarg i amb pocs al·licients.

Entrant en el segle XXI ja era ben habitual això dels dos grups a 2a i 3a Catalana, amb encreuaments posteriors amb fase d’ascens i de descens, que solien ser molt emocionants. Primer eren dos grups de 10 equips, després van ser de 12 i finalment de 14. Per sobre hi havia la màxima categoria catalana, que aleshores era la 1a Catalana, que tenia un sol grup de 14 equips.

La temporada 2006-07 va començar "el xou" del canvi de noms, que ara està portant-se a límits que sincerament no m’agraden gens, i com passa en la majoria d’esports. Se seguia també el camí del què ja feia temps que havia iniciat el bàsquet. En l’esport de la cistella abans hi havia una 1a, una 2a i una 3a Estatal (com al futbol), i es va anar passant a la lliga ACB, després la lliga EBA i finalment pel mig sortiren la lliga LEB Or i la lliga LEB Plata (i fins i tot va arribar a haver-hi la LEB bronce). Això de la Lliga EBA és una manera molt dissimulada de dir que jugues a 4a Divisió Estatal. En fi...

De moment a l’handbol vam ser més discrets. D’aquesta manera els equips de 2a Catalana van passar a jugar a 1a Catalana, perquè la 1a Catalana s’havia passat a dir Lliga Catalana. A Lliga hi havia 14 equips i a 1a Catalana hi havia dos grups de 14 equips. Però vaja, a nivell estatal en afegir la Divisió d'Honor B (que després seria Plata), la 1a Estatal també havia passat a ser el tercer nivell.

L'estructura de categories sembla ben consolidada

L’estructura de categoria catalanes es va anar consolidant i durant una dotzena de temporades ben bones va funcionar molt bé. Hi havia una Lliga Catalana de 14 equips, una 1a Catalana de 16 equips, una 2a Catalana amb dos grups de 14 equips, una 3a Catalana (que durant un temps s’havia anomenat 3a Preferent) també amb dos grups de 14 equips i una 4a Catalana (que mentre hi havia la 3a Preferent era la 3a), on jugaven la resta del equips, que també solien ser dos grups entre 12 i 14 equips cada un. Vaja que hi havia una bona piràmide.

A 2a i 3a Catalana, pujaven dos o tres equips de forma directe de cada grup, però fins al sisè o setè tenien opcions de pujar perquè es jugaven eliminatòries d’ascens. També baixaven quatre equips de cada grup. Això  feia molts equips tinguessin opcions de pujar però també de baixar, i el tram final de la temporada tenia molta emoció.

Imatge d'un Palau B -.Sanes B de "play-off" d'ascens de 2a Catalana de la temporada 2017-18 / Foto: arxiu

Això feia que hi hagués molt de moviment entre categories, cosa que particularment trobo que és bo, i en certa manera es treia una mica de dramatisme al fet de baixar, ja que la temporada següent hi havia moltes opcions de recuperar la plaça.

Amb la pandèmia s'espatlla tot

Però durant la temporada 2019-20 va arribar la pandèmia i la temporada no va acabar.

La federació va decidir regalar l’ascens (jo crec que s’ha de dir així) a tots els equips que havien de jugar els “play-off d’ascens. Així, sense haver fer ni de bon tros mèrits per assolir un ascens, van pujar una pila d’equips de 2a a 1a i de 3a a 2a, descompensant el nombre d’equips en aquestes categories.

Reestructuració de cara a la temporada 2024-25

Durant la temporada que ha acabat es va intentar al mig de la competició, de forma bastant increïble, canviar l’estructura de les categories i el nombre d’equips que pujaven i baixaven. El motiu era tendir a recuperar l’estructura d’abans de la pandèmia. Finalment es va procedir de forma assenyada i es va decidir deixar el canvi per a la temporada 2024-25.

El canvi es farà, afegint-se això sí al xou del canvi de noms. Seguint l’exemple d’aquesta “extraordinària” categoria creada en l’àmbit femení estatal de la Divisió Honor Oro, aquí tindrem, tant en nois com en noies, la Lliga Catalana Or (antiga Lliga Catalana), i a més hi haurà la Lliga Argent (categoria equivalent a la 1a Catalana actual però amb uns quants equips menys).

El reajustament es fa amb grups de més equips del que havia estat habitual fins ara, i jugant-se en la majoria de categories en una sola fase... i, segons la meva modesta opinió, amb pocs ascensos i descensos.

Què provoca això? Segons l’experiència de la temporada passada es pot dir que en els grups amb molts equips, hi hagi un bloc central que quan falten un bon grapat de jornades ja han perdut bastant l’interès, perquè ni poden pujar ni poden baixar.

Polèmica amb els calendaris

Però el nucli central del problema i que ha motivat aquest article és que a Lliga Catalana s’han agrupat els 17 equips en un sol grup i amb un calendari de 34 jornades, que suposo que és el més llarg que s’ha vist mai en un campionat d’handbol a casa nostra... equiparant-lo al de la Bundeslliga alemanya.

Imatge de l'últim partit de la passada Lliga Catalana entre Espanyol i La Garriga / Foto: Xavi Cañellas

Això farà que els jugadors de Lliga Catalana hagin de disputar ni més ni menys que cinc jornades entre setmana (12 d’octubre, 1 de novembre, 6 de desembre (a més jugant el 3 i el 10 i per tant carregant-se el pont), 7 febrer i 28 febrer. Cosa que sembla una mica dur en un nivell que, no cal dir-ho, és absolutament “amateur”, i de ben segur dificultant la convivència familiar en molts casos.

Tot això és pel fet que la RFEBM exigeix que el campionat s’acabi a finals d’abril. Segons això, ¿no hauria estat millor fer dos grups com la temporada passada, sobretot veient la intensitat amb que es va viure el tram final de campionat, que va ser tremendament emocionant? Però els clubs van aprovar el calendari en assemblea. No s’ho deurien mirar massa, veient les queixes que hi ha...

El quadre de la Lliga Catalana 2023-24 que costarà d'omplir, amb 272 partits durant la temporada

En la Lliga Catalana Femenina, en haver-hi "només" 16 equips, la situació no és tan greu i només jugaran dues jornades entre setmana, el dia 1 de novembre i el 6 de març, però a canvi no jugaran el cap de setmana del 9 i 10 de desembre.

L’únic aspecte positiu de la fase única, potser és que hi ha un únic sorteig i ja hi ha calendari per a tota la temporada. Tanmateix, amb cinc jornades entre setmana és pràcticament impossible quadrar-ho amb els altres equips del club, i també dificulta enormement la combinació amb altres entitats que utilitzin els pavellons. O sigui que tampoc s'acaba de veure del tot el benefici.

Un altre aspecte dels nous calendaris, el tenim també en altres categories de nivell baix. Per exemple a 2a Catalana Femenina, ens trobem calendaris amb 15 equips per grup i amb 30 jornades de competició. I en els quals a més hi ha molt poca possibilitat de poder lluitar per l’ascens. Ja sabem que la majoria de jugadores ho fan per passar-s’ho bé, però afegir una mica d’al·licient al tram final del campionat, jugant-lo en dues fases i fent la copa per als equips de nivell més baix considero que estaria millor.

I finalment un altre fet destacable que propicia això de tenir grups amb tants equips és l’avançament de l’inici de les competicions al 17 de setembre, data que trobo molt avançada per posar en marxa tot l’aparell d’un club, sobretot dels més modestos, on sovint els equips no són fàcils de completar i on els directius treballen per amor a l’art.

En fi, ja tenim tema per anar parlant durant l’estiu...

Pots llegir més en relació al tema clicant a
Ja tenim grups de les categories masculines 2023-24
Ja tenim grups de les categories femenines 2023-24