Porters que feu el pas de cadet a juvenil... Compte amb els colzes!

Començar a entrenar amb les pilotes i companys de la temporada que ve

Els equips es preparen per la temporada següent, quan es juguen les Copes Primavera o altres tornejos on els clubs aprofiten per ajuntar els jugadors i començar a rodar motors per del següent any. El cas és que, d'un dia per l'altre, els porters cadets comencen a entrenar amb jugadors juvenils de primer any (en tres mesos tots ells seran juvenils) i sobretot, amb pilotes de talla 3. Em refereixo als nois i no a les noies perquè, en aquest cas, els afecta l'única diferència que hi ha a l'handbol per raons de sexe: la mida de la pilota.

El pes de la pilota augmenta entre un 13% i un 46%

El pes reglamentari de la pilota de talla 2 és entre 325 i 375 grams, mentre que la pilota de talla 3 (sense comptar amb la pega ni la brutícia incrustada) és de 425 a 475 grams. És a dir que l'augment de pes és d'entre un 13 i un 46% (almenys en teoria).

Vaig voler calcular què suposa aquest augment en termes d'impacte de la pilota cap al porter, especialment als avantbraços, on apareix el problema de la lesió del "colze del porter". Un amic enginyer em va dir "quantitat de moviment" i em va explicar que l'impacte que ha de suportar el porter augmenta en la mateixa proporció, és a dir, entre un 13 i un 46%.

Si a això li afegim que els llançadors juvenils de primer any estan més forts i adaptats a llançar amb aquestes pilotes que els nois cadets, podem suposar que podran llançar més fort encara, incrementant encara més l'impacte de la pilota.

En conclusió, la decisió tan habitual i lògica d'entrenar conjuntament i amb les pilotes de la següent temporada, incrementa els pilotassos que rep el porter almenys un 13% i pot arribar fins a quasi el 50% d'un dia per l'altre. És un risc de lesió enorme, amb lo emprenyadores que són les lesions pel "colze del porter".

Recomanacions

• Realitzar un entrenament de força per prevenir aquest canvi, amb diverses setmanes d'antelació!
• Entrenar la tècnica perquè l'impacte de la pilota s'amortigüi el màxim possible (estar en contacte amb la pilota durant més temps).
• Realitzar un escalfament específic per aquests dies, que posi especial èmfasi a la tècnica d'impacte de la pilota, amb llançaments no molt forts.
• Els dies del canvi, minvar el volum d'entrenament i, sobretot, evitar llançaments a boca de canó.
• Sens dubte, pujar el volum d'entrenament al Keeper-Simulator, ja que no té cap risc de lesió per impacte.
• Si no hi ha més remei que jugar, es poden protegir les articulacions amb embenatges que restringeixin el moviment (taping).
• S'ha de progressar de forma gradual per a tornar a un volum alt de llançaments forts, però atents, a la mínima molèstia no debem seguir entrenant a la pista, ja que l'únic que pot fer és empitjorar les coses. Per tal cas, al keeper-simulator podem entrenar sense risc d'empitjorar la lesió.

Article traduït de l'original publicat al blog de Keeper-Simulator