Dolo Martín: "El nostre punt fort és el col·lectiu"

Com valores la temporada, amb classificació per a les fases i títol inclòs, el segon en tres anys?

La valoració de la temporada és molt positiva. Aconseguir aquesta fita per segona vegada en tres anys és un orgull per nosaltres, sobretot en aquesta temporada tan complicada per tothom. Podem dir amb satisfacció que hem estat capaces d’assolir aquest èxit, malgrat les complicacions derivades de l’impacte de la pandèmia i també per la gran exigència competitiva d’aquest curs, on hi ha hagut moltíssima igualtat. Si a això, que sense dubte ha estat un element comú a superar per tothom, li sumem que a nivell intern el nostre grup ha hagut de passar per moments molt difícils, el mèrit de l’equip és molt gran.

Foto: JORDI VILAS

Des del començament pensaves en les fases?

Sempre ho hem tingut al cap, és cert, però no era el nostre principal objectiu. La realitat és que la temporada passada ens va deixar un regust agredolç. El fet que la competició s’aturés a falta de 5 partits per finalitzar la temporada regular, i que depeníem dels nostres resultats per classificar-nos per fases i que a més estàvem en una molt bona dinàmica, és un aspecte que sí que hem tingut present des de setembre i ha esdevingut una motivació afegida. No podem negar que vam tractar d’assumir des de l’inici de la competició que, sense saber què ens depararia la temporada degut a la incertesa de la pandèmia i la incidència que podia tenir al nostre grup, la temporada seria molt difícil i que havíem d’intentar competir cada setmana tot adaptant-nos a la situació existent i superant els problemes que anirien apareixent.

Quins aspectes destacaries més del teu equip al llarg del campionat?

Crec que, fonamentalment, destacaria com a punt fort el col·lectiu. El treball en equip ha predominat com a base de tot, com s’ha vist les darreres temporades des de que vam pujar a Plata, i  malgrat alguns canvis a la plantilla, s’ha aconseguit que l’equip funcioni bé col·lectivament a totes les facetes del joc. No tenim cap jugadora que ens faci sempre 10 gols per partit, cap que destaqui massa per sobre de la resta, i això és una fortalesa. A més, aquest curs també hem estat molt sòlides a nivell defensiu, amb totes les possibilitats que això ens dóna pel desplegament de les nostres transicions, que és la fase del joc que més ens agrada.

Foto: JORDI VILAS

Com us ha afectat el tema del Covid-19?

Suposo que com a tothom: no ha sigut fàcil. Vam patir un primer confinament la segona setmana de pretemporada i algunes baixes de jugadores al començament, i tot això va condicionar la planificació inicial. Quan semblava que per fi arrencàvem va aparèixer la COVID directament, que òbviament, a més d’afectar les persones que el van patir en primera persona va trastocar bastant la dinàmica de l’equip. El tercer confinament, a inicis d’any, també va alterar els plans, ja que semblava que havíem agafat un bon ritme competitiu. A partir del febrer l’equip s’ha començat sentir més a gust. Cal dir que, a més a més, durant aquestes mesos, hem sofert lesions importants, membres de l’equip han patit la pèrdua d’éssers estimats, la qual cosa ha fet que tot plegat hagi esdevingut molt més complicat, afectant el funcionament “normal” de l’equip, que ha tractat de superar de la millor manera possible moments molt durs. L’aprenentatge del grup arran d’aquests fets ens ha donat forces pel tram final de la temporada.
 
Quin és l'equip o equips que us han donat més feina a la lliga?

Ha sigut, segurament, la lliga més igualada dels darrers anys. Ha estat atractiva per la gent que l’ha seguida. S’ha de destacar que en qualsevol pista, independentment de la posició a la classificació, ha sigut molt difícil de puntuar, i segur que el fet de no tenir públic també ha condicionat determinats resultats. Hem trobat molt a faltar la nostra gent a les graderies. La llista d’equips que ens han donat més feina seria llarga, perquè com he mencionat, la igualtat ha predominat durant tota la competició i molts resultats s’han decidit als darrers minuts de partit.

Deixant a part les del teu equip a quines jugadores destacaries del grup C de Plata. Podries dir-nos un equip ideal, sense les teves jugadores?

Portera: Clàudia Sabaté.
Extrem dret: Ona Muñoz.
Central: Gemma Gálvez.
Lateral esquerra: Maria Rosado.
Lateral dret: Katy Tyaglyay.
Extrem esquerra: Elena Amores.
Pivot: Maria Monllor.
Com a defensora: Raquel Moré.
També vull destacar la jugadora del Castelló: Noelia López. No només per ser la màxima golejadora, sinó per la seva incidència al joc i la seva trajectòria esportiva.

Què sabeu del Sanse, el rival que us ha tocat en aquest primer encreuament?

Sabem de la igualtat i de la dificultat de l’eliminatòria. Els dos clubs es coneixen des de fa temps, ja que les generacions de jugadores més destacades dels darrers anys d’ambdós clubs han coincidit en competicions de base. Per tant, crec que els dos equips ens respectem bastant. Hi han moltes similituds: equips joves, velocitat de joc, jugadores polivalents…

Com veus les possibilitats de pujar? Quin veus com a rival més fort?

De moment estem centrades en passar l’eliminatòria. Si ho aconseguim, estudiarem la resta de candidates. Ara per ara, no pensem en res més que superar el proper rival. Però, considero que enguany no hi ha cap equip dels vuit tan fort com l’equip de La Salud Tenerife de fa dos temporades.

L'equip celebrant el títol després del darrer partit a casa davant el Sant Vicenç. Foto: JORDI VILAS

En cas d’ascens, el club està animat i/o preparat per jugar a la màxima categoria estatal?

Animat? És clar. Hem aconseguit la difícil fita de repetir classificació per fases d’ascens tant l’equip femení com el masculí. El club està molt content i amb moltes ganes i força per afrontar el que ve per davant. Ja sigui un ascens a qualsevol de les dues categories, a les dues, o si no fos possible de pujar en cap, com va passar fa dues temporades enrere, seguirem treballant com fins ara. Preparats per assumir la Divisió d’Honor? Crec que cap club pot estar preparat per afrontar-la, sobretot tenint en compte el salt tan gran que hi ha entre una categoria amateur i una altra semi-professional. Arribat el cas, tant de bo, crec que el club seria capaç de fer front amb la màxima il·lusió i les suficients garanties la nova categoria.

Creus que s'hauria de renovar molt l'equip o es pot donar confiança a la majoria de la plantilla per jugar a categoria superior amb garanties?

Això ara no toca. No és moment de parlar d’aquest tema. Està clar que per jugar a Divisió d’Honor es necessiten canviar moltes coses a un club, però ara mateix tenim una plantilla amb garanties, centrada i preparada per competir en la lluita per superar una eliminatòria a doble partit. Tot i la joventut, l’equip està mentalitzat i compta amb un punt més d’experiència que fa dos anys. El nostre principal repte és afrontar els propers 120 minuts.

Molta sort!