updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017
CatHandbol 2021

Laia Faixó s’acomiada de l’handbol d’alt nivell: “He estat molt afortunada”

  • Escrit per Aitor Compañón - FOSBURY
Laia Faixó s’acomiada de l’handbol d’alt nivell: “He estat molt afortunada” Foto: JORDI TERRÓN CHSJD

La Revista Fosbury va entrevistar la jugadora d’handbol molinenca que s'ha retirat aquest dissabte després de trenta anys a les pistes.

Laia Faixó (Molins de Rei, 1978), és un cas únic en l’handbol català. La jugadora del Club Handbol Sant Joan Despí té 45 anys, és mare de tres fills i ha jugat el tram final de la seva carrera a la Divisió d’Honor Plata, que fins aquesta temporada era la segona categoria de l’handbol estatal. Aquest dissabte a les set del vespre s’acomiada de l’handbol d’alt nivell al partit que tanca la lliga. El jugarà a casa, al pavelló Salvador Gimeno de Sant Joan Despí, que lluirà les seves millors gales per a l’ocasió.

La primera línia i especialista defensiva en les darreres temporades, tanca la seva carrera havent passat per la selecció catalana juvenil i també per la màster, combinat amb què va aconseguir el bronze en el campionat d’Europa de l’any passat. La molinenca atén la trucada de La Fosbury sabent que dissabte les emocions estaran a flor de pell i amb ganes de fer una aturada handbolística, però conscient que aquest esport que tant estima continuarà present en la seva vida.

Bon dia Laia i gràcies per atendre la trucada de la Fosbury. A què et dediques a més de jugar a handbol?

Sóc enginyera industrial, treballo a l’Institut Català d’Oncologia, al servei d’infraestructures i serveis generals de l’hospital. Porto les infraestructures de l’hospital, perquè els metges puguin fer la seva feina en les millors condicions. L’objectiu és que la infraestructura estigui en ordre, assegurar les instal·lacions com els gasos medicinals, l’electricitat o l’aire condicionat. Ara estem treballant molt amb el tema de les energies renovables, intentant modernitzar una mica les instal·lacions perquè l’edifici és dels anys seixanta i l’estem actualitzant.

Ser mare i esportista deu requerir una gran organització.

Sí, tinc una agenda mil·limetrada en la qual quan es destarota una cosa hi ha crisi perquè va gairebé tot al mil·límetre. Tinc tres fills, dos van a l’institut i el petit va a l’escola. Els dos de l’institut van a dinar a casa, per tant, s’ha de deixar el dinar fet. Al matí porto els nens a l’institut, jo treballo fins a dos quarts de cinc de la tarda i això em dona facilitats, si tingués una feina fins més tard, seria impossible. El meu marit és mestre i arriba a les cinc a casa. A la tarda s’ha d’anar a comprar, posar rentadores, fer el dinar de demà, deixar preparat el sopar i això és bastanta feina, encara que ho digui de pressa. Aleshores jo cap a les vuit ja deixo el sopar a taula. No ho faig tot jo eh, a casa tenim les feines repartides. Jo marxo a entrenar els dies que toca i el Fran, el meu marit, es queda amb els nens. Quan jo torno d’entrenar ells estan dormint. El Fran ha estat jugador d’handbol molts anys i després entrenador a Sant Esteve Sesrovires. Hi ha hagut anys que el meu marit feia d’entrenador i vam haver de posar un cangur perquè entrenàvem els mateixos dies.

[...]

- Llegeix l'entrevista completa a Fosbury.cat

Etiquetes

Entrevistes

CatHandbol 2021