"O sucesso" de Jordi Ribera al Brasil

La trajectòria de "rodamón" de Ribera fa molts anys que va començar. Ell mateix ens explica que estar fora s'ha convertit en una cosa normal a la seva vida. Als 26 anys va marxar per anar a entrenar a Eibar, després a Canàries, Irun, l’Argentina, el Brasil, León i ara per segona vegada altre cop a Brasil. "El fet d’estar fora de casa ha estat una cosa habitual. Més lluny, menys lluny... de vegades, quan ets fora la distància és relativa. Està clar que viure a Brasil és viure lluny, però és la segona vegada que hi estic, coneixia la gent, coneixia el terreny. Per mi ha estat una cosa més familiar, no com la primera quan per mi tot era nou. La veritat és que amb el projecte que es va generar degut als Jocs Olímpics del 2016, era un projecte atractiu. Quan vaig estar allà tres anys em van quedar coses per fer, i quan m’ho van proposar pensava que podia acabar aquella feina que havia fet aquell temps", diu amb la calma de qui està fent la feina ben feta.

El primer cop va estar a Brasil va ser amb l'objectiu de classificar l'equip pels Jocs de Beijing 2008. Van guanyar el campionat Panamericà aconseguint d'aquesta manera el bitllet per la Xina. Se li acabava contracte abans dels Jocs, però li van demanar que continués i amb permís del club que ja l'havia fitxat –l'Ademar de León– va acceptar. A Beijing, la "canarinha" va fer un bon campionat, ja que tot i que només van poder guanyar als amfitrions, van arribar a posar la por al cos de la potent selecció espanyola. Brasil tenia 2 punts i Espanya 4, i el partit va acabar amb un ajustadíssim 36-35. Un triomf brasiler hagués deixat fora els de Juan Carlos Pastor que al final acabarien aconseguint la medalla de bronze. Després, a Brasil hi va haver un cicle amb el Javier García Cuesta en que l’equip no es va classificar per Londres, i ara han confiat de nou en Ribera. "Quan em van trucar jo ja no tenia equip i es van posar en contacte amb mi per veure si volia agafar la selecció amb el projecte per les seves olimpíades i vaig acceptar", explica.

Connexió brasilera

"Ells sempre han tingut molta confiança en mi. Quan vaig ser fora a León, sempre m'han seguit i m'han escrit en moments determinats. De seguida han vist que tot el que es fa té un criteri, una manera i un perquè. Tinc capacitat per demostrar-los que el que fem és per alguna cosa, que té el seu rendiment i que si ho fan sabem que podem tenir un resultat. I jo penso que això és una doble responsabilitat per mi. Afortunadament penso que sóc una persona que quan plantejo una cosa la gent, com diuen allà "acredita" [confia] en el que faig. Això ha estat una cosa que m’ha portat a molts llocs i sempre quan veus que els jugadors fan allò que tu planteges, et genera una responsabilitat però també una satisfacció", diu Ribera.

La periodista que acompanya la selecció brasilera, Malú Souza, ens comenta la importància del treball que està fent el seu seleccionador: "El Jordi és un entrenador molt estimat per l'equip i fa un treball pensant molt en el futur. Ha vingut al Mundial amb un equip molt jove i ja amb vistes al 2016. Va tornar el juny i encara no ha tingut molt de temps, però ja s'ha vist un canvi fenomenal a l'equip. Fa grans plans i que segurament tindrà un creixement fantàstic". Està d'acord amb el que ens diuen els jugadors, que un dels punts en que està incidint més en aquesta segona etapa és en la defensa, segons diu "un dels punts dèbils d'abans i que ara ja la diferencia". I afegeix que des de la Federació creuen que portar-lo de nou a Brasil ha estat un gran encert.

La "mixtura"

Un dels dubtes que teníem abans de parlar amb l'actual seleccionador de Brasil, era si quan un tècnic va a entrenar la selecció d'un país diferent, és més l’equip que s’adapta a l'estil de joc del tècnic, o al revés. Per Ribera, la clau és el que al Brasil se'n diu "mixtura" de les dues coses. "La primera vegada que hi vaig anar, simplement intentava ficar molt de la meva part. Pensava que s’havia d’adaptar tot a allò que jo volia. Però penso que l’intel·ligent és conèixer el país, conèixer els jugadors, la mentalitat i saber que és el millor, quina manera d’entrenar i de jugar és la millor per aquell estil i aquella mentalitat que tenim de gent. Ara és la segona vegada que hi he anat i això ho tinc molt clar. Ja feia temps que, quan vaig tornar, valorava quines eren les coses que havia errat i quines podia millorar. I penso que ara ja he anat directament a veure quines coses poden donar ells i què els puc donar jo", és a dir que la clau és respectar aquest 50 per cent.

Ribera té experiència en clubs i en seleccions, però no té cap preferència clara, sinó que en valora el que més li agrada. "Afortunadament en la tasca d’entrenador tu mateix et marques els teus horaris i els teus projectes. A Brasil, com a seleccionador em puc marcar els projectes, i com que sóc una persona que mai m’ha generat problemes treballar, viatjar, conèixer gent, intentar fer coses que igual inicialment poden ser absurdes perquè no s’han fet mai, però crec en elles i després poden tenir un resultat. Penso que això pot ser important". El que té clar és que les coses que li han servit quan ha entrenat equips, són igual de vàlides amb una selecció. "Hi ha moltes vegades que la gent té por a canviar coses i la gent s’aferra molt al que ja està fet i al 'hem de fer igual i copiar-ho'. I en els països on no està consolidat l’handbol, moltes vegades, quan fas una cosa que no fan els demés perquè no es fa a Europa pensen que potser no serà el correcte. I això és una cosa que no és així. De la mateixa manera que, personalment, quan era aquí generàvem coses noves, innovàvem i tenia efecte, penso que ara també ho podem fer. Per poder tenir un resultat òptim no hem de copiar el que fan els demés".

Les diferències entre clubs i seleccions nacionals però són clares: "Quan ets seleccionador, no tens setze o vint jugadors sinó que en tens un munt". Explica, per exemple, que en acabar el Mundial faran dos campus amb 120 cadets i 120 juvenils, i amb entrenadors de diferents parts del país, perquè transmetre'ls el sistema de treball. Campus de deu dies, on treballen de les 10 del matí fins a les vuit del vespre, amb "handbol, vídeos, partits, entrenaments... perquè al sortir d’allà jugadors i entrenadors tinguin una idea clara de com juga el nostre equip, de com ells han d’intentar jugar i de com els entrenadors han d’intentar traslladar-ho al camp. És una tasca apassionant. Avui som aquí entrenant a la selecció, partit roda de premsa i tal. Però d'aquí un mes estarem en un campus, dormint en lliteres, i hi hauran 120 nanos amb els ulls ben oberts a veure què els expliquem. Amb la il·lusió de treballar amb el seleccionador i els entrenadors, i generar una mica aquesta inquietud de que alguna cosa pot canviar".

El repte i l'oportunitat dels Jocs de Rio 2016

Un dels principals motius d'aquesta segona etapa de Ribera al Brasil són els propers Jocs Olímpics del 2016, que se celebraran a Rio. La selecció té la presència assegurada, però com és habitual en els països amfitrions volen aprofitar perquè el seu rendiment esportiu millori. Però pel seleccionador, ¿això és un més una oportunitat o una responsabilitat? Afirma que encara no s'ho ha plantejat: "Ara tinc la responsabilitat d’assumir els projectes que hem agafat, que són de consolidar una filosofia de joc a tot el Brasil". I és que des que va arribar al Brasil el mes de juny diu que ja ha agafat 47 avions! "Brasil té una distància de nord a sud, de 5.400 quilòmetres, i per fer-se una idea de Barcelona a Moscou en són 3 mil. Quan has de fer una activitat potser has de fer un recorregut molt gran. A tots els llocs es fa handbol, i la meva primera idea és treballar amb jugadors i entrenadors de molts llocs, perquè hi hagi una filosofia similar per tothom", ens explica.

Lògicament, a banda de cultivar la base també haurà d'anar treballant paral·lelament amb l'equip de treball que està preparant els Jocs, i d'aquí pocs mesos tindran una novetat. "El juny o juliol ens donaran un centre d’entrenament, només per l'handbol, que és una de les coses que més il·lusió em feia. Amb dues pistes, capacitat per tenir i treballar-hi amb 80 persones, dia tarda i nit. I penso que el treball que estem fent és de recerca, i de buscar jugadors que puguem ficar allà a les nostres ordres, i anar establint un projecte perquè Brasil cada dia vagi millorant cada dia més", explica amb una il·lusió que s'encomana.

L'handbol al Brasil

Ara que coneixem una mica la selecció, Jordi Ribera ens posa al dia de com funcionen les lligues internes al Brasil. Ens explica que Brasil té 27 estats i a tots ells es juga a handbol, però en molts d’ells només a nivell escolar. En alguns estats no hi ha clubs i els jugadors no poden continuar jugant, mentre que en altres l'handbol està molt més consolidat. "En aquests casos hi ha lligues d'Estat, i després durant un semestre es juga la lliga Nacional, on solen haver-hi entre vuit i deu equips que solen estar localitzats a les zones de Sao Paulo, Rio de Janeiro, Coritiba i Santa Catarina", comenta.

Per la seva banda, la brasilera Malú Souza ens explica a quin nivell creu que està l'handbol al seu país: "El president de la Federació està acostumat a dir que al Brasil el futbol no és un esport, sinó una religió. L'handbol va cridar molt l'atenció dels mitjans i del públic des del Mundial femení que s'ha fet al Brasil l'any passat. Pel que fa a esports de pista, el primer esport és el voleibol i després creiem que ara ja ve l'handbol. Ara està molt bé amb moltes atencions i molta gent que vol que millori".

Com bé explica Ribera, allà l’handbol femení fa temps que està molt més endavant que el femení, i per exemple la millor jugadora del món és brasilera. Ribera ens explica les diferències, que també fan que  tinguin un nivell d'exigència diferent: "En aquest moments la selecció femenina del Brasil està equiparada a qualsevol altra per poder guanyar una medalla. La major part de les jugadores, gairebé un 90% estan jugant a Europa. Nosaltres en tenim només dos a Europa i la resta juguen allà. Evidentment el nostre objectiu ha de ser fer un bon paper als Jocs, però en aquests moments no se'ns ha plantejat una exigència de medalla com a les noies, perquè tothom és conscient que en el masculí encara ens falta un treball molt més llarg. Tothom sap que nosaltres estem creixent, però que segurament quan arribem als nostres Jocs encara no tindrem el nivell per poder aspirar a una medalla".

Una de les claus és anar fent bons papers, com ja estan fent en aquest Mundial 2013: "Si ara aconseguim una classificació bona, a part de que això et serveix per créixer i que quan tornis a venir a jugar ja saps que pots fer-ho. Això és una cosa que és important perquè de vegades estàs a prop però no hi arribes. Avui ho hem fet i ara ja sabem que podem tornar a fer-ho, perquè ja ho hem fet una vegada. Està clar que ens anirem plantejant nous reptes, ja que si avui hem fet això [guanyar a Tunísia i posar un peu als vuitens de final], si tenim possibilitat d’intercanvis internacionals, que evidentment quan hi ha unes olimpíades a casa sempre hi ha més inversió, més diners i possibilitats de treballar. Si avui amb el treball que hem pogut fer fins ara hem pogut guanyar a Argentina i Tunísia i classificar-nos per vuitens, evidentment amb un treball més ampli hem de saber allà on podem arribar".

Com el veuen els seus jugadors

Fernando José Pacheco va ser el jugador més destacat als Jocs de Pequín, on va fer 12 gols a Espanya, i ara ja amb més experiència porta el braçalet de capità. Té 29 anys i juga al EC Pinheiros, i ens explica com valora la feina de Ribera: "Personalment crec que la seva feina ha estat fonamental. És un home que viu l'esport, que estima el que fa. Crec que està molt content amb el grup tot i tenir alguns jugadors molt joves, però aquests estan mostrant molt de potencial i la gent vol continuïtat per poder ser la sorpresa del campionat. Estem preparant un equip per Rio, però ara hem de pensar també en aquest Mundial".

Contra Tunísia l'MVP va ser Gustavo Nakamura Cardoso que al final del partit valorava la feina del tècnic que els està fent pujar graons. "La primera vegada ja va ajudar bastant a la gent fins el 2008 a Pequin, i ara ha tornat per ajudar-nos una mica més. Crec que en el joc hem demostrat, amb una defensa molt diferent del què fèiem abans. Crec que la defensa ha estat un factor important pel resultat d'avui". De cara als Jocs opina que tenen molt marge de millora, ja que aquesta segona etapa només fa sis mesos que ha començat. "Crec que després d'aquest Mundial, amb intercanvis per Europa, més els entrenaments que farem al Brasil… la gent anirà creixent, i crec que Rio promet bastant", diu el jugador de 31 anys, de l'ADC Metodista.

Des d'aquí li desitgem tota la sort del món, en aquest Mundial i en el potserior treball apassionant de cara als Jocs de Rio 2016.