Toni Gerona nou seleccionador de Tunísia

Presentació de Gerona i el nou cos tècnic de la selecció tunisiana / Galeria de FOTOS

Recordem que Gerona feia dues temporades que era al Qatar, on ha dirigit amb molt d'èxit l'equip de l'ElJaish aconseguint 5 de les 7 copes que ha disputat en aquests dos anys. A més també va dirigir la selecció júnior al Campionat d’Àsia del passat estiu, que va aconseguir guanyar.

El contracte de Gerona i el seu nou cos tècnic amb la FTHB és de tres anys i segons s'explica a la pàgina web de la mateixa federació tenen l'objectiu de classificar la selecció de Tunísia per a la final del Campionat Africà que es disputa a Gabon el 2018, la segona ronda del Campionat Mundial 2019 d'Alemanya-Dinamarca, i guanyar la CAN 2020 a Tunísia classificatòria pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i pel Mundial d'Egipte del 2021. Des d'aquí desitgem molta sort i encerts a un entrenador que sempre ens ha tingut un moment per parlar amb nosaltres des que era entrenador del Barça B.

Precisament fa unes setmanes havíem parlat amb Gerona pel reportatge que vam publicar a la Revista Fosbury titulat "Fuga de Cervells al nostre handbol". Aquí en teniu l'interessant entrevista completa!

ENTREVISTA COMPLETA AMB TONI GERONA, per la Revista FOSBURY

Entrevista completa del reportatge "FUGA DE CERVELLS A L'HANDBOL" publicat a la Revista Fosbury #26 en paper, aquest estiu 2017 (subscriu-t'hi aquí)

És una obvietat que els entrenadors d'handbol de casa nostra estan molt valorats a l’estranger. A què creus que és degut?

Jo crec que no es pot parlar d’un únic motiu pel qual ens valoren tant a fora; parlar només dels èxits de clubs o seleccions amb tècnics catalans crec que seria poc just per valorar a molta gent que ha aconseguit brillants resultats, i no només en forma de títols que sabem tots que és el que s’acaba valorant, sinó en la forma de fer del dia a dia, en el treball i en la millora dels equips que han confiat en nosaltres per a dur a terme la nostra tasca. A Qatar em volien renovar 3 anys als 2 mesos d’estar treballant, i encara no havíem ni començat a jugar la lliga! així que vull pensar que ha estat la forma de fer, el dia a dia que ha fet que a molts de nosaltres se’ns valori en altres països.

Abans de marxar al Qatar tenies previstos els inconvenients amb què podies trobar-te? Com els has anat solucionant?

Està clar que quan penses en marxar no ets conscient dels possibles problemes en que et pots trobar, i més quan vas a un país tan diferent com Qatar, però en el meu cas tenir a gent que ja portava temps allà, com Valero Rivera i Manolo Montoya ajuda molt. Ells em van poder aconsellar en aquelles situacions que ben bé no saps com funcionen i que necessites solucionar: papers oficials, conèixer la ciutat, etcètera. A mesura que vas passant i vivint allà també vas coneixent més gent d’altres països i acabes fent un grup de gent que sap que et pot ajudar quan sigui necessari.

Suposo que has vist o viscut la recent Final-4 amb 5 entrenadors catalans i 6 espanyols de 8. Creus que ha estat la Final-4 amb més nivell fins ara?

No et podria dir si ha estat la F4 de més nivell, però sí de les més emocionants per a l’espectador. A nivell handbol·lístic crec que hem vist partits amb alternatives tàctiques però amb estils molt definits en cadascun dels seus equips. En la meva opinió el que ha estat més fidel al seu estil, ha jugat amb més coherència respecte a com ho ha fet durant la temporada i ha tingut als jugadors importants a bon nivell ha estat el guanyador.  Enhorabona a David Davis per la gran part que li toca!!!

Veus normal que hi hagin diners a Romania/Hongria/França/Qatar... per fitxar entrenadors d’aquí, i l’estructura del nostre handbol sigui cada cop més amateur (amb l’excepció del Barça)? Què creus que fan bé i/o què fem malament aquí?

No et sabria dir si això és o no normal, el que sí que tinc clar és que és una llàstima que no hi hagi més països que vulguin invertir en el nostre esport i que el nostre país segueixi en la situació en la que està. 
No podem comparar les situacions dels països que em comentes perquè desconec com funcionen les coses a Romania, França o Hongria. A Qatar tot el diner ve invertit directament per l’estat, no hi ha sponsors, ni socis, ni rés semblant. Sent molt sincer et diria que allí l’handbol tindrà futur mentrestant als dirigents del país els segueixi interessant. El dia que això no sigui així, tot desapareixerà. En canvi, pel que sé i m’han explicat, França disposa d’un alt nivell de professionalisme que els ha permès tenir ara mateix la millor lliga del món juntament amb la Bundeslliga. Els clubs no sobreviuen del finançament públic, sinó que el sector privat veu en l’handbol un bon aparador per invertir.
A Hongria, exceptuant els 2 o 3 equips més importants que tenen el recolzament de fortes empreses i el suport en massa de les seves aficions, crec que la resta de clubs estan en situacions més o menys com aquí. I de Romania no et puc parlar perquè no en sé gaire cosa.
Aquí caldria professionalitzar els clubs, però començant per les seves oficines. Sempre hem dit que hem tingut grans tècnics i grans jugadors, però dirigents molt poc preparats. Gent amb molta voluntat, probablement que han hagut de posar diners de la seva butxaca, però que mai han pensat en el club com una empresa. Cal posar gent professional a buscar recursos i a mesura que creixin aquests, anar fent crèixer els clubs. Però aquí durant molts anys s’ha viscut de les subvencions públiques, de les quotes als jugadors i els pocs recursos propis que es podien generar… Crear estructura i professionalitzar-la progressivament crec que haurien de ser els passos a fer.

Ja per últim, quins plans de futur tens? Tenir "ADN Barça/Catalunya" creus que t’obrirà moltes portes?

Ara mateix estem pendents de saber que passarà al meu club, ElJaish, perquè en acabar la temporada ens van dir que el club es fusionava amb un altre, el Lekhwiya. Com tots els clubs depenen del govern poden fer això sense cap problema. I clar, ara cal saber que fan amb tots els que tenim contracte, com jo, que vaig signar-ne un de nou al gener. Jo tenia pensat tornar cap a Europa en acabar aquest contracte, però ara ja veurem que passa. Evidentment l’haver estat al FCB durant 16 anys fa que la gent et conegui una mica més i s’interessin per algú que ha estat durant tant temps al Barça. Però com sempre hem dit, això et pot obrir algunes portes; un cop dins has de poder demostrar que me aquesta confiança.