Cesc Borrell (OAR Gràcia): "Tenim moltes ganes de poder viure aquesta experiència"
- Escrit per CatHandbol
Foto: Jordi Vilas
Just abans de viatjar cap a Eibar, per jugar-se l'ascens a Plata en un grup molt complicat, el tècnic gracienc Cesc Borrell ens respon aquesta entrevista després d'una temporada brillant a la qual intentaran posar la cirereta.
Com valores la temporada, amb classificació per a les fases i subcampionat inclòs?
Crec que es pot marcar d'excel·lent. Veníem d'una temporada molt dura patint per la permanència, tot i que des que vaig poder estar amb l'equip, potser a nivell emocional l'equip va fer un tomb. Teníem clar que volíem que aquest any fos diferent, que no fos com el passat, i ens vam posar a treballar molt dur per tirar endavant la temporada.
En una temporada que ha significat la tornada a la normalitat, des del començament pensàveu en les fases?
No, no era el nostre objectiu real. Sí que és una cosa que ens il·lusionava i sabíem que amb el treball i la constància podíem estar a la part alta de la taula, i els resultats ens han portat a poder gaudir d'aquestes fases. Si t'haig de ser sincer, si el mes d'agost haguéssim parlat que el mes de maig estaríem fent unes fases t'hagués dit que "ni flipant". Però bé, el treball té la seva recompensa i ara toca gaudir-les.
També ha estat molt important poder tenir gent a la grada, després de dos anys amb partits sense afluència de públic o amb poca gent a la graderia. Penso que s'ha notat moltíssim que la gent ha pogut tornar a animar. Sobretot, quan ja s'ha tret la mascareta s'ha viscut un ambient al·lucinant. L'afició de l'OAR ens ha impulsat molt a continuar treballant, a motivar-nos cada cap de setmana i cada entrenament. Crec que és una cosa de club, ja que també el sènior B ens ha ajudat molt en moments difícils o lesions. Tot el club ha empès i al final hem aconseguit aquest resultat.
Quins aspectes destacaries més del teu equip al llarg del campionat?
El sacrifici, la constància, l'esforç i el treball són aspectes claus en aquest equip. Sí que a nivell de joc hi ha moltes coses que podem destacar, com el nivell de velocitat, la nostra transició entre fases, sobretot el nostre contragol i contratac, o el nostre joc ràpid en atac posicional. Però tot això no seria possible si darrere no hi hagués un treball de constància i esforç. Han fet moltes hores d'entrenament, més que altres anys; han anat a córrer per fora a cinc graus el mes de gener; fins fa una setmana estàvem treballant físicament per preparar aquestes fases... No ha estat fàcil. Molts hem hagut de sacrificar coses per poder estar amb l'equip. Recordem que som un equip totalment amateur. Crec que amb aquesta constància i aquest compromís, amb una afluència als entrenaments del 99%, és més fàcil arribar on hem arribat.
Quin és l'equip que us ha donat més problemes a la lliga?
Si mirem els resultats ho diu claríssimament: només hi ha un equip al que no hem aconseguit guanyar i ha estat el líder, La Roca. No hem estat còmodes en cap dels dos partits. En el primer partit a casa seva a nivell personal va ser un desastre i ens van passar per sobre. Sí que és cert que a casa nostra va estar més competit, i fins i tot vam poder estar per sobre en el marcador, però no vam poder trobar la tecla en cap moment per ser-los un perill real.
Deixant a part els del teu equip a quins jugadors destacaries de la categoria. Podries dir un equip ideal, sense els teus jugadors?
Extrem esquerre: Pol Gutiérrez (Sant Joan Despí)
Lateral esquerre: Jan Rof (Sant Cugat)
Central: Biel Valera (Granollers B)
Lateral dret: Arnau Xerta (Sant Esteve de Palautordera)
Extrem dret: Roger Manzano (La Roca)
Pivot: Sergi Germán (Sant Cugat)
Porter: Miquel Gonzàlez (La Roca)
Aneu a Eibar, a una pista que havia estat molts anys de Lliga Asobal i amb una afició amb ganes de tornar a anar cap amunt. Creus que podreu tenir suport d’aficionats que us recolzin?
Juguem contra un gran equip i en un gran camp, i segurament hi haurà molt ambient, esportiu i de pressió, per animar l'amfitrió, però ens sentim molt recolzats per la nostra afició. Ens van donar una cinquantena d'entrades, que es van esgotar en dos dies, de gent que es mobilitza cap al País Basc. També hi ha gent que ha pogut aconseguir entrades de cap de setmana, i comptem que un centenar de seguidors graciencs ens seguiran. Això ja ens omple i ens dona una força immensa. Hi ha molta gent que s'ha quedat aquí, que no tothom té la disponibilitat de desplaçar-se tan lluny, però que també ens dona suport, ja que hi han estat tota la setmana com quan hem marxat. Tot el club s'està bolcant amb nosaltres i a donar-nos ànims, i sí que ho notem i ens dona força. Que hi hagi un ambient esportiu amb la grada plena ens agrada. Nosaltres som una mica "folloneros", tothom ens coneix, ens agrada animar des de la banqueta, dins del que ens deixa l'arbitratge, aixecar-nos i animar i esperonar els companys. Saber que tenim tres partits amb la graderia plena, a tots els de l'equip ens ve molt de gust. Tenim el precedent del partit de Sant Cugat que ja va ser espectacular, i crec que tot l'equip en tenim moltes ganes de poder viure aquesta experiència.
Quin rival creus que pot ser el més complicat en aquestes fases?
Crec que un dels grans candidats serà el Santoña. És un equip molt complet, amb molta capacitat d'adaptar-se segons el rival. Té una defensa 6:0 amb uns especialistes defensius al centre molt grans i contundents, però a la vegada són capaços de poder defensar oberts amb una 5:1. Potser en atac els falta un punt d'amplitud i joc col·lectiu, però ho cobreixen amb les genialitats que tenen a nivell individual. També l'Eibar [Arrate] és un equip molt sòlid, molt ben estructurat, amb un gran líder al centre de l'atac i les connexions amb el pivot que és el seu màxim golejador són capaços de crear molts forats a les defenses rivals. Potser no els trobo tan contundents en defensa però van acompanyats d'una gran porteria. I ostres... [riu] és que penso que ens ha tocat un grup molt complicat, ja que també tenim l'iKasa, que és un molt bon equip, amb una combinació de gent més veterana i jugadors joves amb molta qualitat individual. Amb un joc col·lectiu magnífic, ja que se senten còmodes atacant qualsevol defensa. Resumint, jo apostaria pel Santoña, perquè a nivell personal m'ha agradat més, però penso que qualsevol dels quatre equips en aquesta fase té possibilitats.
Ja per acabar –i sense fer "spoilers" als altres equips lògicament– quins són els principals arguments que fareu servir per lluitar per aquest ascens?
Crec que els arguments de l'OAR els coneix tothom. Busquem un marcador molt alt, intentem anar per sobre dels 30 gols. Imposem un ritme frenètic en transicions, amb possessions curtes i que s'hagi de decidir ràpid. Ens sentim còmodes amb aquest punt de caos, de crear un caos que sembli que tot sigui un "correcalles". Intentarem buscar això, però davant tenim equips molt sòlids, molt consolidats, que porten per treballant per pujar o per tornar a la categoria de Plata. No serà fàcil poder manar en aquestes situacions, però si som capaços de poder imposar, ni que siguin minuts, aquest ritme de joc i estar per sobre a nivell físic d'aquests equips, tindrem les nostres possibilitats. Tot i això, al llarg de la temporada hem anat aprenent a jugar sense marcadors tan alts. Al principi sí que érem un grup de "gallines sense cap" que corríem amunt i avall, però a mida que han anat passant els mesos ens hem anat ordenant més, fins al punt de buscar algun ritme més lent en algun partit per no perdre tantes pilotes i estar més tranquils en atac. Les nostres claus és ser l'OAR, el que hem demostrat tota la temporada i que sigui el que hagi de ser. Tenir clar que anem a gaudir d'un premi que se'ns ha donat, i passar les fases competint com tota la temporada. Si no tinguéssim el premi de guanyar la fase no seria un fracàs per nosaltres, el simple fet d'estar allà ja és un regal.
Molta sort! Sembla que vols afegir alguna cosa?
Sí, volia aprofitar per felicitar a La Roca, sobretot al Morales que ha fet una feina espectacular. Amb raó i arguments són campions d'aquesta Primera Nacional. Crec que han estat per sobre de tots els equips i es mereixen poder assolir aquesta Divisió d'Honor Plata, i gaudir-la com han fet altres èpoques. I tenint davant un líder com el Morales, seria espectacular i estaria molt content perquè al final seria l'èxit d'un amic.
