updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

Pol Llopart “Passi el que passi lluitarem fins al darrer partit”

  • Escrit per ELOI SIVILLA
Pol Llopart (5) el dia del debut a Estatal foto: Handbol La Garriga Pol Llopart (5) el dia del debut a Estatal

Entrevistem a Pol Llopart, jugador de l'Handbol La Garriga Diselmatic

Com està sent la vostra primera temporada a Primera Estatal?
Doncs molt diferent a com ens la imaginàvem abans de començar. Veníem de dos ascensos consecutius, amb una plantilla que pràcticament era la mateixa que teníem a Primera Catalana i sabíem que notaríem el canvi de categoria i que seria complicat, però ningú s’hi imaginava que aquestes alçades de temporada viuríem la situació que estem vivint i només havent guanyat un partit.
A finals de juliol principis d’agost vam tenir la baixa de dos jugadors importants, dos centrals i ja no vam estar a temps de poder cobrir aquestes baixes i això va fer que no comencéssim amb bon peu la temporada.

Què creus que us ha faltat per haver aconseguit guanyar més partits?
L’equip va canviar d’entrenador, i quan això passa hi ha dos solucions, que els jugadors s’adaptin al nou entrenador, o que el tècnic s’adapti ala plantilla que té. En el cas nostre va ser molt complicat, ja que al passar de ser tres centrals a només un, jugadors que mai havien jugat en aquesta posició s’han tingut de reciclar en aquesta posició a la vegada que ens hem tingut d’adaptar a un nou sistema de joc. Tots aquests canvis va fer que en els primers cinc o sis primers partits de lliga arribéssim al minut 40’ o 45’ de joc sense opcions de victòria.
Tot això va crear una dinàmica negativa en l’equip, després ens vam anar adaptant al nou sistema de joc, a la categoria i vam lluitar fins al final en tots els partits, però sempre acabàvem perdent d’un o tres gols. Ara recordo que vam perdre d’un gol al camp de la Florida i després aquí a casa davant l’OAR i això sumat a tota una sèrie de derrotes en els darrers instants de joc va agreujar encara més la dinàmica negativa que portàvem. Molts cops, al tram final ens apareixien els fantasmes dels darrers partits i acabàvem perdent partits que podríem haver guanyat. A part de tot això tenim una plantilla curta.

L’equip encara creu que és possible la permanència?
Nosaltres sabem molt bé que la permanència està com a menys impossible, ara tot i això afrontarem tots els partits que queden amb les mateixes ganes i anirem a intentar guanyar, tinguem o no tinguem opcions matemàticament de salvar-nos. Som una plantilla que porta anys junts, vam viure un ascens de Primera Catalana a Lliga Catalana perdent només un partit, i la temporada passada contra tot pronòstic vam aconseguir l’ascens a Primera Estatal a Euskadi. Gran part de la plantilla som de la mateixa generació de Granollers i a banda de ser companys d’equip som del mateix grup d’amics. Això fa que tot i la situació que estem vivint la gent sempre vingui a entrenar i ho faci amb les mateixes ganes que quan vam fer la temporada quasi perfecte o vam assolir l’ascens a Primera Estatal. Segurament amb un equip nou i amb jugadors de fora la situació seria diferent, la gent no vindria a entrenar i ens deixaríem anar, però aquí lluitarem fins al darrer segon de partit i seguirem així fins al final.
A més el club no passa pel seu millor moment econòmic, i no se si l’equip se salvés per punts si podríem aguantar el cost una temporada més d’aquesta categoria. Això ho sabem tots i en aquest sentit estem tranquils.

Si encara teniu alguna opció de salvació, passa imperiosament per guanyar aquesta setmana al Sarrià.
Si exacte. Encara que està molt complicat recuperar el gol average, ja que allà a Sarrià de Ter vam perdre de 12 gols, crec que aquell va ser el pitjor partit de la temporada.

Teniu opcions de victòria?
Sé, clar que tenim opcions de victòria, com els vam tenir en el primer partit davant el Bordils quan guanyàvem de cinc gols en el minut 25’ de joc, o quan vam estar a punt de tombar a l’Algemesí a València quan era líder, o a Mataró quan vam disposar d’un atac a favor restant 50’ segons pel final amb empat en el marcador, o en el partit de fa poques setmanes a Sant Esteve Sesrovires on en el darrer minuts de joc encara teníem opcions.
Enguany la categoria està molt igualada i qualsevol equip et pot guanyar si no estàs al màxim. I de la mateixa manera pots donar un partit per perdut encara que juguis contra un dels de dalt.

De tots els equips amb els que heu jugat, quin és el que veus més fort?
Jo crec que sense cap mena de dubte el millor equip de la categoria és el Bordils. estan uns esglaó per sobre i són una "apissonadora".  Jo tinc coneguts allà que estan jugant, i només sabent el treball que fan a pretemporada ja veus que són superiors, físicament són molt forts i la seva defensa 6:0 és la millor de la lliga. Ara a banda del seu físic, crec que el gran secret del Bordils és el gran ambient que hi ha al vestuari, porten molts anys jugant junts, i a banda de companys d’equip són amics i això es nota a la pista.

Entrevistes