updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

El cas embolicat dels descensos compensats

El Vilamajor es va salvar fa dos anys sent el 12è i el Manyanet podria baixar sent l'11è Foto: @HandbolVilamajor El Vilamajor es va salvar fa dos anys sent el 12è i el Manyanet podria baixar sent l'11è

Cada final de temporada es parla molt dels descensos per compensació, i aquesta vegada no ha estat una excepció. Amb la diferència, respecte a anys anteriors, que aquest any s'han produït, en no ser compensats els descensos de Salle Bonanova i Bordils B de 1a Estatal a Lliga Catalana. I això vol dir que a algú li pot tocar el rebre...

Els ascensos i els descensos en les competicions esportives

En les competicions esportives per equips, on aquests estan distribuïts per categories, al final de cada temporada hi ha uns ascensos per als millors i uns descensos per als pitjors de cada categoria. Excepte, lògicament, a la de nivell més alt (on no hi ha ascensos) i a la de nivell més baix (on no hi ha descensos).

Si no hi ha canvis en el nombre d'equips en cada categoria d'una temporada per l'altra (i és una cosa que sol estar fixada per un període relativament llarg), lògicament el nombre de descensos d'una categoria a la inferior ha de coincidir amb el nombre d'ascensos de la de sota cap a la de dalt.

Això sempre rutlla bé, però de vegades hi ha problemes quan hi ha el canvi de categories autonòmiques a categories estatals. Per exemple entre la Lliga Catalana i la 1a Estatal (o en el cas de les dones la Plata) en handbol, o en futbol entre el grup català de la 3a Divisió i la 2a Divisió B. Per què? Doncs perquè pot passar que baixin més equips catalans que no pas els que pugin, o al revés.

Per exemple, aquesta temporada en el món del futbol han baixat tres equips catalans (l'Hospitalet, Espanyol B i Prat). I tothom té clar que, si no hi ha tres equips catalans que puguin a 2a Divisió B) d'entre Olot, Peralada, Terrassa i Vilafranca, que són els jugaran els "play-off" d'ascens, hi pot haver un encadenat de descensos cap avall que farà augmentar el nombre d'equips que baixin de cada categoria. Això vol dir que de 3a Divisió baixen tres equips (Manlleu, Júpiter i Sabadell B), però podrien baixar fins a 6 equips, i per tant Montañesa, La Jonquera i Castelldefels estan en perill de descens. I això després afecta a les categories inferiors.

En la normativa de la Federació Catalana de Futbol hi ha aquest apartat, on tot està previst:

I ja de forma més concreta en les categories inferiors tenen aquesta:

Els "descensos per compensació" a l'handbol

El cap de setmana passat, en saber-se que només pujava el Sant Vicenç a 1a Estatal, vam publicar que l'Handbol Manyanet, 11è de Lliga, baixava de categoria. I el Lleida Pardinyes, classificat un lloc per sobre, es manifestava a les xarxes socials contents ja que l'ascens del "Santvi" feia que ells no baixessin a 1a Catalana. Però posteriorment ens va arribar un comunicat del Manyanet dient que aquest club reclamava el seu possible descens, que donàvem per fet. Per això, vam decidir esborrar-ho a la notícia que havíem publicat, i preguntar a la Federació.

La cosa sembla clara. Això dels descensos compensats tothom els dóna per fet, però és una situació que en el nostre handbol no es produïa des de feia molts anys. En concret, si no ens fallen les dades, des de la temporada 2005-06 no s'han produït dos descensos d'equips catalans de la 1a Estatal a la Lliga Catalana, que no s'hagin compensat amb ascensos d'equip catalans a 1a Estatal.

Sí que s'ha produït l'efecte al contrari, més ascensos que descensos,. Per exemple la temporada 2014-15 la normativa, com sempre, deia que baixaven el 12è, 13è i 14è, i el Vilamajor (classificat en 12è lloc) no va baixar… i evidentment no es va queixar, com tampoc ho van fer els equips de les categories inferiors que es van salvar d'un descens que especificaven les normatives. La temporada anterior se n'havia salvat el Sabadell (12è classificat)... i la temporada 2012-13 no va baixar cap equip dels tres últims.

Ara, la queixa del Manyanet sembla lògica, ja que quan es llegeix la normativa de la competició de Lliga Catalana l'única cosa que diu és que baixaran els tres últims classificats a 1a Catalana. Igual que a la de 1a Catalana diu que els quatre últims classificats baixaran a 2a Catalana. I en aquestes normatives no parla de possibles descensos per compensació.

En canvi a la normativa de 2a Catalana sí que parla d'una eliminatòria entre els classificats en el 10è lloc dels dos grups per si es produeix un descens de 1a Estatal que no sigui compensat amb l'ascens d'un equip de Lliga (que és el que ha passat aquesta vegada). Realitzar les eliminatòries que s'han fet a 2a Catalana i a 3a Catalana només té sentit en el cas que baixi un equip més de Lliga, dels que estaven previstos, cosa que provoca un encadenat de descensos cap a les categories inferiors.

Per resoldre aquests dubtes ens hem posat en contacte amb la Federació Catalana d'Handbol que, com sempre ens ha respost molt amable i ràpidament. En la seva resposta ens comenta que sí que està prevista la situació en el Reglament de Partits i Competicions que en l'article 183 diu el següent:

Segons això, tot sembla indicar que l’Àrea de Competicions de la FCH aplicarà la norma 183 del Reglament de Partits i Competicions, per a establir la classificació lineal final, amb els 14 equips que tindran drets esportius a la Lliga Catalana Sènior Masculina, que és la de nivell més alt que depèn directament de la Federació Catalana, i també per a les altres competicions de la temporada 2017 – 2018.

Per tant la Federació Catalana ens ha informat que la segona quinzena de juny l’Àrea de Competicions publicarà la classificació lineal i llista de drets esportius de les diferents competicions per la propera temporada 2017/2018, incorporant si s’escau, tots els possibles supòsits que es puguin produir (cessions de drets esportius, renúncies de participació i possibles places vacants etc.) i que puguin afectar a les llistes de drets esportius de les diferents competicions.

De moment així està la cosa.... però n'haurem de seguir la seva evolució mentre esperem haver posat una mica de llum a un aspecte sovint força embolicat.

Entrevistes