updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

Grans èxits de les seleccions catalanes de Base

Tot i a CatHandbol estàvem de vacances, no podem deixar de destacar la gran actuació de les seleccions catalanes de Base als Estatals disputats aquestes vacances de Nadal. Des de la Federació Catalana d’Handbol es va crear un blog que va servir per poder per seguir els campionats des d’un punt de vista diferent: http://seleccionscatalanesdhandbol.blogspot.com/ i en van deixar també constància amb un seguiment a la pàgina web i via twitter.

El resum que en fan és el següent:

Només la desgràcia evita un doblet històric a Granada

Els Campionats d’Espanya de Seleccions Territorials Juvenils celebrats la primera setmana de gener a Granada perduraran a la història de l’handbol català per sempre. I ho faran per molts motius.
 
El principal serà l’inigualable èxit assolit per la Selecció Catalana Juvenil Femenina (SCJF). L’adjectiu “històric” es queda curt per definir aquesta generació de jugadores que han elevat l’handbol femení català de base a la màxima potència. Les noies dirigides per Dolo Martín, Andreu Marín i Maria Cadens van vèncer per primera vegada a la història del nostre esport l’estatal juvenil, tancant de manera brillant un cicle espectacular i difícilment igualable. Catalunya només havia pujat tres vegades al podi d’aquesta competició (els anys 19987 i 1990 sent argent i el 2007 sent bronze).
 
Les catalanes, que ja van ser campiones d’Espanya Cadets Femenines a Almeria fa dos anys són un grup amb el què la Federació catalana d’Handbol porta 4 anys treballant al màxim nivell, primer al Centre d’Alta Tecnificació i des de l’any passat al centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.
 
La SCJF va realitzar un campionat impecable, guanyant els sis partits que va disputar. A la primera fase de la competició, en format lligueta, va quedar campiona de grup després de superar Madrid (29-26 i finalment subcampiona de la competició), Galícia (28-24) i Castella lleó (28-27). Als quarts de final esperava Andalusia, amfitriona de la competició. En un partit molt seriós i complicat, les catalanes van assolir el passi a semis després de vèncer per 25-23.
 
Les semifinals del campionat va ser probablement el xoc més complicat del torneig. Al davant hi havia Euskadi, un grup molt sòlid i amb un excel·lent nivell defensiu. Tot i patir de valent les catalanes van demostrar els seu magnífic nivell i van acabar accedint a la final després de superar per la mínima (25-24) les basques.
 
Només faltava rematar la feina a la gran final de la competició. La SCJF s’enfrontava de nou amb Madrid. En un partit espectacular, amb una sang freda i una efectivitat de cara a porteria inusual en un partit d’aquesta transcendència, Catalunya dominava tot el partit per acabar guanyant el partit i el Campionat per 33-29. Un èxit històric, basat en el treball i en la unió d’un grup espectacular.
 
Dèiem al principi que serà uns Campionats difícils d’oblidar. També ho seran per a la Selecció Catalana Juvenil Masculina (SCJM) dirigida per Ricard Franch, Nacho Parera i David López, a qui la mala sort i alguns elements externs van impedir penjar-se la medalla d’or.
 
La SCJM, com en el cas de les noies, van fer un Campionat espectacular. La primera fase de la competició va ser senzillament extraordinària, superant els seus rivals amb comoditat (Andalusia, finalment bronze, per 35-35), Navarra (54-32) i Madrid (37-28). Als quarts de final es va patir, tot i que dominant sempre la situació, superant Astúries (35-31). A semifinals Catalunya va donar un nou recital i superava Galícia per un clar 36-28, arribant a la divuitena final en 27 edicions.
 
A la gran final Catalunya es veia les cares amb Castella i Lleó, que també havia guanyat tots els partits disputats fins el moment. Es presentava una final apassionant i igualada, tal i com va ser. Després d’uns inicis de tanteig, Catalunya va agafar un marge còmode (9-13) que Castella va eixugar abans del descans (13-15).
 
A la represa, les constants faltes en atac xiulades per la parella arbitral (12 a Catalunya per cap a Castella) i les exclusions van fer que els castellans tinguessin l’or a tocar. Però la SCJM es va refer i va tenir atac per guanyar. Un espectacular fly que va acabar dins la porteria a falta de 10 segons pel final era el desenllaç èpic i perfecte per a l’ocasió, però els col·legiats el van anul·lar incomprensiblement, obligant a tots dos equips a disputar la pròrroga.
 
Allà Castella es va aprofitar de la seva superioritat numèrica per marxar al descans 35-33. A manca de 3 minuts Catalunya seguia 2 avall (36-34), però aleshores va sorgir la rauxa dels nostres, que en un últim minut màgic van col·locar el 36-37. Quedaven 30 segons. Castella no trobava forat per llançar fins que, amb el temps aturat, els àrbitres van assenyalar un penal que donava la opció a Castella Lleó de forçar la tanda de penals. Gol i a la loteria dels 7 metres.
 
Des del punt de penal la sort no va acompanyar la SCJM, que va errar el sisè llançament, esvaint-se el somni d’una Selecció que per mèrits propis es mereixia la medalla d’or. L’argent llueix al coll d’aquests nois magnífics que han de sentir-se orgullosos del treball realitzat a Granada.

Font: FC HANDBOL

Entrevistes