updated 6:35 AM CEST, Apr 1, 2017

De derrotes i victòries

Partim de la premissa que a ningú li agrada perdre. En esports com l'handbol que el teu rival et guanyi no és gens agradable. El curiós és que molts cops el matís entre la victòria i la derrota és molt petit. Detalls, decisions preses “en calent”, pilotes que no volen entrar, decisions arbitrals polèmiques que marquen un partit... tot suma, i tot resta. La famosa “cara de perdre a l’últim minut” és també la constatació que s’ha lluitat fins al final contra un rival que ho ha fet millor que tú en els moments claus o que ha tingut més sort.

En esports individuals la línia que separa la derrota i la victòria hi ha cops que encara és més fina. Agafem com a exemple un esportista que aconsegueix la seva millor marca personal, supera l’antic rècord del món... però veu com l’atleta del carril del costat ha arribat abans que ell i s’emporta la victòria. Ha guanyat o ha perdut?

És clar que també es pot perdre de manera clara, “rebre un repàs”, però fins i tot aquí el més important és saber fer servir la derrota per encarar el futur amb optimisme. Treure-li partit a una ensopegada és el primer pas cap al següent triomf. I aquí ja no parlem de guanyar el següent partit, parlem de l’èxit que suposa aconseguir els objectius que cadascú s’ha marcat. I és que sent d’un país que el dia de la festa nacional celebra una derrota, n’hauríem de saber un niu d’aprendre de les desfetes per encarar el futur.

I si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí, sapigueu que ja no sé si estic parlant d’esport o de la vida. Com em van dir fa pocs dies: “Ha de ser tot més fàcil”. Doncs això, agafem com a exemple l’esport i simplifiquem. Amb esforç i il·lusió arribarem al triomf. Potser perdrem un, dos, tres partits, però a la llarga, si tenim clar l’objectiu, arribarà la recompensa.

Àlex Gomà

Periodista i fotoperiodista esportiu. Publicista.
Coordinador de www.cathandbol.cat. @lexgoma

Website: www.tactic.cat

Entrevistes